La Red de Agua Pública (RAP) és una organització que aglutina desenes de plataformes i organitzacions socials de l’estat espanyol en la defensa de la gestió pública, democràtica i participativa dels serveis del cicle urbà de l’aigua, Aigua és Vida en forma part.

Per a les eleccions generals del 23 de juliol, es proposa als partits polítics un conjunt de consideracions relacionades amb l’aigua, amb l’objectiu de contrastar-les amb el recollit en els seus respectius programes electorals i conèixer la seva disposició a desenvolupar-les en actuacions posteriors de govern, si arribés el cas.

Les propostes de la RAP, les quals es consideren fonamentals per a avançar en la gestió pública, democràtica i participativa dels serveis del cicle urbà de l’aigua, es concreten en les actuacions i reformes legislatives següents.

Dret humà a l’aigua i al sanejament

Reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i incorporació a la normativa en el més alt nivell possible, amb l’abast i contingut definit per Nacions Unides, que les administracions públiques tenen l’obligació de respectar, protegir i complir. Mentre no s’assoleixi, tramitar una llei de mínim vital d’aigua que garanteixi que les persones en situació de vulnerabilitat puguin rebre de manera gratuïta un subministrament mínim d’aigua que cobreixi les seves necessitats bàsiques que els permeti viure dignament.

Prohibir els talls de subministres de manera permanent ja que fa més de tres anys que està en vigor a Espanya una moratòria de talls d’aigua, llum i gas a les llars beneficiàries del bo social o aquelles que compleixin els requisits per accedir-hi. Des de les organitzacions considerem imprescindible no només que es prorrogui aquesta moratòria, que està en vigor fins a la fi de l’any 2023, sinó que aquesta moratòria es implementi en l’ordenament jurídic espanyol modificant les lleis sectorials que sigui necessari per fer-ho perquè aquesta prohibició sigui permanent, d’acord amb la línia seguida per la Comissió Europea en la proposta de reforma del disseny del mercat comú de l’electricitat.

Usos de l’aigua, usos prioritaris, canvi climàtic i sequera

Parar el creixement de les demandes hídriques, tant en el regadiu com en els usos urbans i industrials, de manera que s’adaptin a la reducció de cabals disponibles que imposa el canvi climàtic en curs, redimensionant la superfície regada i les demandes urbanes expansives, prioritzant la reducció de les grans produccions de regadiu i les promocions urbanístiques amb més malbaratament.

Aquest compromís pren especial rellevància en la situació de sequera actual que afecta diversos territoris de l’estat i grans ciutats que, en alguns casos, es prolonga des de fa cinc anys, malgrat la qual cosa no s’han adoptat restriccions generalitzades degut principalment a la disminució del consum urbà. No obstant això, nombrosos municipis, generalment menors de 20.000 habitants, que gestionen l’aigua de forma aïllada, ja pateixen restriccions o problemes de qualitat. En el cas que aquesta situació es prolongui durant la tardor i l’hivern s’entraria en un escenari inèdit de prolongació i intensitat de sequera, amb impactes de gran gravetat, començant pel regadiu que ja està patint reduccions de dotacions molt severes.

En aquest context, és d’especial importància garantir la prioritat d’usos establerts en la Llei d’Aigües, garantint sempre els cabals ecològics i prioritzant, en primer lloc, l’ús domèstic que garanteix el proveïment de la població.

No a la privatització de la gestió de l’aigua

Defensa del caràcter públic de la gestió dels serveis del cicle urbà de l’aigua i el seu blindatge a través d’una Llei orgànica. Fins que això no sigui efectiu, es tindrà en compte que tota privatització d’aquests serveis haurà d’estar necessàriament precedit per un procés de participació ciutadana informada que culmini en una Consulta Ciutadana vinculant.

Cànon concessional

Prohibició per llei dels denominats cànons concessionals, ja que són instruments que afavoreixen la privatització dels serveis del cicle urbà de l’aigua, introdueixen pràctiques opaques i fomenten la corrupció que creix en transformar l’aigua i els serveis de proveïment i sanejament en grans negocis privats.

Promoure canvis institucionals per a una plena transparència en la gestió de l’aigua, incloent-hi accés a les dades reals i actualitzades de consums i inversions, així com una participació ciutadana activa, lliure i significativa en un marc de democràcia deliberativa.

Suport als processos de remunicipalització

Suport als processos de remunicipalització dels serveis del cicle urbà de l’aigua, per a això és fonamental revertir la legislació aprovada en el passat immediat tendent a obstaculitzar, quan no a impedir, la remunicipalització dels serveis del cicle urbà de l’aigua.

Garantir que, quan s’extingeixi la concessió per finalització del termini o resolució del contracte hi hagi l’obligatorietat de realitzar una auditoria de les xarxes d’abastament per avaluar el rendiment i les pèrdues d’aigua. Amb antelació d’almenys un any abans de la finalització de la concessió, s’ha d’abordar un procés d’informació i participació pública destinat a decidir la manera de gestió, el resultat de la qual serà vinculant.

Model de gestió i governança

Defensa d’un nou model de gestió pública que es realitzi sense ànim de lucre i d’acord amb criteris de pluralitat, transparència, rendició de comptes, participació ciutadana, qualitat i eficiència social, econòmica i mediambiental. Exigència que tots els ingressos que s’obtinguin de la contraprestació econòmica procedent dels serveis de proveïment i sanejament es destinin a sufragar els costos d’aquests serveis.

Aquest model és intrínsec amb la garantia del dret a la participació pública, activa, lliure i significativa en totes les fases de la gestió del cicle urbà de l’aigua, de manera que sigui possible incidir i decidir sobre la realització i seguiment de la programació estratègica, dels projectes i programes que es realitzin i financin, així com en la gestió administrativa i pressupostària, incloent-hi el disseny de les estructures i polítiques tarifàries.

A fi de garantir la transparència i l’accés a la informació de la qualitat de l’aigua de consum, revisar en profunditat el Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC), de manera que sigui possible la participació ciutadana en la seva gestió, s’asseguri el coneixement àgil de la qualitat de l’aigua per part dels usuaris facilitant, en conseqüència, l’exigència de rendició de comptes.

Derogació de normes i lleis que facilitin la privatització o obstaculitzin la remunicipalització

Derogar aquelles normes i lleis que faciliten la privatització o obstaculitzen la remunicipalització dels serveis públics municipals, entre ells els de proveïment d’aigua i sanejament. En particular, la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’administració Local, i els articles i disposicions addicionals específiques de la llei de pressupostos de 2017 i de la llei de contractes del sector públic.

Compliment de la directiva marc de l’aigua i de la directiva d’aigües de consum humà

Compliment de la Directiva Marc de l’Aigua i de la resta de Directives ambientals a través d’una gestió orientada a l’ús sostenible de l’aigua que garanteixi la conservació i la recuperació del bon estat dels ecosistemes aquàtics. Per a això, fixar i mantenir cabals ambientals adequats i garantir la qualitat de l’aigua enfront de la contaminació urbana i agrària.

En aquest sentit, desenvolupament de Plans de Depuració que incloguin programes de finançament públic-públic, especialment per al cas de petits municipis.

En compliment de les orientacions de la nova Directiva d’Aigües de consum humà, incorporar l’enfocament de gestió del risc en totes les fases del sistema de proveïment, començant per l’imprescindible control de les zones de captació mitjançant la delimitació i aplicació de perímetres de protecció suficients i efectius.

Condicions laborals

Defensa de personal amb drets i condicions de treball justes, en termes de qualitat i estabilitat en l’ocupació. D’acord amb la importància dels treballadors, garantir la seva participació en les instàncies de presa de decisions.

Aplicar de manera conseqüent la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, amb estratègies per a eliminar els sostres de cristall existents.