Davant la difusió d’un estudi de l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR) que pretén desqualificar la gestió pública de l’aigua a Terrassa, la RAP reivindica i fa costat a l’empresa Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL (TAIGUA).

Posa en qüestió l’estudi d’OSUR per considerar-ho esbiaixat a causa dels seus posicionaments declarats i constatables a favor de la privatització i en contra de la remunicipalització.

Recentment, l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR) ha difós un estudi —que ha tingut una repercussió mediàtica rellevant—, denominat “Anàlisi de la revisió tarifària del servei de proveïment d’aigua a Terrassa”. A l’estudi, malgrat l’específic del seu títol, desenvolupa tot un argumentari general per a desqualificar la gestió de l’empresa Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL (TAIGUA), que actualment exerceix la gestió pública del cicle integral de l’aigua en aquesta localitat. Per a això, confronta els resultats de TAIGUA amb els de l’antiga empresa MINA-AGBAR que, fins a 2018, tenia la concessió del servei d’aigua a Terrassa, amb l’objectiu de realçar la gestió privatitzada dels serveis de proveïment d’aigua.

No és d’estranyar aquest plantejament de OSUR, en la mesura en què forma part de l’Associació per l’Excel·lència dels Serveis Públics (AESP), clarament identificada amb posicions privatitzadores i oposada a qualsevol procés de remunicipalització. Això es demostra per la seva oposició ideologitzada, activa i militant en els casos, entre altres, de Valladolid i Terrassa, a més d’estar alineada amb els interessos del lobby privat de l’aigua. En aquest context, l’estudi de OSUR pot considerar-se com un estudi de part mancada d’independència i qüestionable en les seves conclusions.

No està disponible l’estudi complet de OSUR, sinó tan sols el seu resum executiu, molt sintètic, que es pot consultar en la web d’aquesta organització. En conseqüència, no es compta amb una justificació rigorosa de la metodologia aplicada, de la procedència, veracitat i representativitat de les dades usades, ni dels criteris de comparació que s’han tingut en compte entre els models de gestió pública i privatitzada. En aquesta tessitura es poden qüestionar, per no estar contrastades, les dades relatives a temes estratègics de la gestió de l’aigua que es consideren en l’estudi. Alguns exemples són els referits a les inversions, les polítiques tarifàries, el rendiment hidràulic o els costos de personal. En conseqüència, també són qüestionables les conclusions de l’estudi que afecten aquests temes, com així ho ha posat de manifest l’Ajuntament de Terrassa en un recent comunicat en el qual s’usa informació convenientment auditada i contrastada. També en una nota de premsa sobre el tema que va emetre l’Associació Espanyola d’Operadors Públics de Proveïment i Sanejament (AEOPAS).

Davant la desinformació amb què es tracten temes molt rellevants, com són els que afecten els serveis públics i a l’interès general, és fonamental que els mitjans de comunicació no reprodueixin acríticament informes com el de OSUR, contrastin les fonts i garanteixin que la informació es basa en dades objectives, transparents i verificables. En aquest sentit, la transparència i l’accessibilitat a la informació rellevant, convenientment auditada, està assegurada en el cas TAIGUA.

La RAP, de la qual Aigua és Vida forma part, dona suport a la gestió pública dels serveis del cicle urbà de l’aigua a Terrassa que realitza TAIGUA. Aquesta gestió es caracteritza per respectar, en general, els criteris normatius i els principis transversals del dret humà a l’aigua, que inclouen l’accés a la informació, transparència, sostenibilitat, rendició de comptes i participació. Respecte a la participació, la RAP vol ressaltar l’experiència de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, veritable referent internacional en la intervenció ciutadana en la gestió dels serveis de l’aigua urbana, així com la seva importància en la coproducció de les polítiques públiques i la rendició de comptes que comporten.

2 de desembre de 2024