Setmana decisiva en la negociació entre Junts pel Sí i la CUP. I s’acosten entrebancs, no només perquè, com acostuma a passar, s’ha deixat per al final els assumptes més espinosos, sinó perquè aquestes mateixes carpetes són les que més tensió interna apliquen als socis de la coalició electoral independentista. Com va anticipar la setmana passada una veu republicana a aquest diari, Convergència, segons fonts de la negociació, s’ha quedat aquest dilluns sola en la defensa de la privatització de la Aigües Ter Llobregat (ATLL). Aquesta primera esquerda en el front de JxSí viurà un altre episodi quan es toqui la qüestió del projecte de BCN World, del qual reneguen els republicans. Aquesta primera escquerda a JxSí viurà un altre episodi quan es toqui el projecte de BCN World, del qual reneguen els republicans. No costa gaire imaginar-se la más que probable oposició d’ERC a mantenir els consorcis sanitaris; és a dir, l’alineació també amb la CUP en la seva supressió.

No en va, en declaracions públiques i parlamentàries, tant d’afany ha posat, per exemple, Oriol Junqueras a atacar el projecte urbanístic, per entendre que s’allunyava del model de país al qual s’hauria d’encaminar Catalunya com a la privatització de serveis sanitaris.

L’arribada de les hores decisives -la setmana passada es va acordar fer reunions diàries fins al 22 de desembre– ha provocat que en les últimes jornades les diferents parts prenguessin posicions. La setmana passada la CUP, encapçalada pel diputat Josep Manel Busqueta, en un acte a les portes de l’hospital de Bellvitge, va exigir a JxSí que es comprometés a no tirar endavant qualsevol acció privatitzadora del sector sanitari, via, per exemple, la creació de consorcis. Busqueta és un dels més reticents al pacte, com acredita la presència de la seva firma en el manifest de 140 persones de l’entorn cupaire previ a la jornada de debat celebrada a Manresa. En terminologia de la política d’Orient Mitjà, en concret de la política israeliana (sense ànim de molestar ningú), Busqueta seria un ‘falcó’. Al costat contrari, David Fernández, favorable a prestar el vot de dos diputats per investir Mas, seria un colom.

Qui també ha marcat la ratlla és l’exconseller de Presidència, Francesc Homs. En la seva intervenció en la conferència col·loqui Primera Plan@ d’EL PERIÓDICO, el cap de llista de Democràcia i Llibertat (DL), ha abordat, aquest dilluns, la qüestió de la pretesa renacionalització de l’ATLL. En concret per rebutjar la recuperació de la gestió pública al 100%: “No, perquè val uns 300 milions, i les coses s’han de saber ponderar i calibrar, tenim molt pocs recursos disponibles, els estem destinant a les necessitats socials més urgents”. I ha carregat contra “el bla, bla, bla i els discursos” que defensen la gestió pública de l’aigua.