Article d’Andreu Escrivà al blog: http://cienciaipolitica.com

Era esperable: com cada vegada que hi ha una crescuda de l’Ebre, apareixen veus que reclamen el transvasament no només com un dret inalienable del “Levante” (i és que en estos assumptes la terminologia continua essent del s.XX, com a molt), sino com a mesura per a evitar que el riu es desborde. Esta vegada, però, ha sigut la primera gran crescuda amb un ús massiu de Twitter a Espanya i clar, ha passat el que havia de passar.

Falta un tuit (el més miserable de tots, i això que el nivell està alt) d’un usuari que, com Vicente Climent, l’ha esborrat. Això sí, el periodista diu que era un “experiment” i ho conta en un (prescindible i previsible) article. En qualsevol cas, ací no venim a mostrar el museu de l’horror de Twitter, sinó a explicar per què el que demanen no té ni cap ni peus.

El cabal

La cosa és senzilla: la canonada del transvasament de l’Ebre hauria tingut una capacitat de 50 m³/s. La crescuda de l’Ebre ha provocat que el riu arribe a cabals de 2400 m³/s. És a dir: amb el transvasament a màxim rendiment, sense pèrdues ni obstruccions, podríem desviar com a molt el 2,08% de l’aigua. Traduït en altura (i fent un càlcul groller en base a una crescuda amb cota de 7 metres i caixer homogeni), la reduiríem en 14 centímetres. És a dir: ens quedaríem igual.

La presa d’aigua

Però vinga, va, imaginem que tenim un transvasament que pot alleujar de forma significativa la crescuda, i que a més tenim tota la infraestructura necessària per a aconseguir que puga fer-ho durant un temps prolongat. Sabeu què? Faria exactament el mateix. La presa d’aigua estava prevista a Tortosa, però fins i tot considerant les altres alternatives (Flix i Xerta, a la imatge), res no hauria canviat.

De què ens val detraure aigua quasi a la desembocadura si el problema el tenim a Zaragoza? De què li val a un aragonés que centenars de quilòmetres abaix hi haja un canal que porte aigua a València, si la seua crescuda es deu a pluges i desgel de molt més amunt? És un absurd descomunal. I ara, a més, siguem realistes i posem a l’escenari la canonada original, de 50 m³/s. La conclusió: el transvasament no s’hauria notat en absolutament res. En res, però res, res. El meu resum és este:

Emmagatzematge

Pot paréixer una qüestió secundària però… on emmagatzemem l’aigua? La volem mesclar amb l’aigua de qualitat del Xúquer? I si la crescuda ocorre en un moment on tenim poca capacitat de retenció als embassaments? El transvasament no és només una conducció d’aigua i prou: és un sistema molt complex on la capacitat de transferència de recursos hídrics no depèn d’un sol factor. Qui pense que implicaria obrir una aixeta i que isquera aigua de l’Ebre directament s’equivoca.

Fertilització primaveral

Per si tot això fóra poc, i com a addenda, cal dir que una crescuda no és un esdeveniment roín per se, i menys encara al cas de l’Ebre. D’estes avingudes d’aigua a la primavera, carregades de nutrients, depèn gran part de la fauna marina associada als ecosistemes del Delta, però també més enllà: el llagostí de Vinaròs seria una gambeta insípida sense estos aportaments del riu. L’aigua no es perd al mar, perquè l’aigua del riu és també el mar. Sense un no tenim l’altre.

En resum

Que no, Las Provincias, que no. Que la qüestió no és el recurs, sinó la capacitat que tenim de gestionar eixe recurs. Tant s’hi val que l’Ebre aboque al mar tota l’aigua que consumeix València en 16 hores (per al que hauríem de secar el riu, tot siga dit), si no podem conduir-la i utilitzar-la. És un titular clarament intencional (“tira”), groller i tan il·lusori com dir: “El terratrèmol d’Albacete generà la mateixa energia que consumeix Madrid en un any“. I? No podem fer res! Doncs amb les crescudes dels rius, igual: sobrepassen la nostra capacitat d’aprofitar el recurs. Ni amb la millor tecnologia disponible seríem capaços d’apropiar-nos del 10% del cabal de l’Ebre durant un episodi com el d’estos dies. I la resta de dies, a l’Ebre no li sobra aigua; això vos ho pot dir qualsevol persona que conega el riu. I per cert, potser (potser) els valencians podríem començar a fer alguna cosa respecte a açò i deixar de preocupar-nos per riuades i cabals: “Cada valenciano gasta 160 litros de agua al día, el mayor consumo de toda España“

Algunes lectures.

Com sempre, Antonio Estevan ho va dir abans i millor: llegiu el clarificador “Crecidas del Ebro, PHN e ingeniería valenciana”. També és molt interessant este article de Narcís Prat aparegut a Iagua: ¿Que hubiera pasado si el tubo del trasvase hubiera existido?

El Colegio de Ingenieros també s’ha pronunciat. Tot i això, el Govern de Rajoy pareix interessat a explotar el tema, i torna a parlar del transvasament: “El Gobierno desentierra la posibilidad del trasvase del Ebro a 90 días de las elecciones”

Les crescudes són un tema molt, molt complex, que involucren la planificació territorial, la gestió ambiental, elements d’atzar (pluges) i qüestions polítiques. Però a banda de tot… hi ha zones que s’inunden perquè, sorpresa, són zones inundables!

I en l’apartat de l’autobombo, ací podeu trobar una anèctoda amb qui fou conseller de Medi Ambient i que explica moltes coses.

PS: Què vos pareix el terme “cunyats hidrològics”? Vos fa paper?