Respon a un recurs dels veïns de la Rampinya davant de la denegació de l’Ajuntament d’obrir un expedient a Iberpotash

Tercera batalla judicial guanyada pels veïns de la Rampinya de Sallent amb els runams salins com a front d’atac, i segona sentència en menys de mig any de diferència que invalida els abocaments en aquestes muntanyes de residus derivats de l’explotació minera.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una resolució que anul·la un acord pres fa cinc anys per l’Ajuntament de Sallent i que obliga el consistori ha emprendre mesures per evitar que es continuï abocant al runam sallentí. Com en el cas de la sentència que es va fer pública l’octubre passat -que anul·lava l’autorització ambiental concedida per la Generalitat el 2008-, també en aquest cas el promotor del procés és l’Associació de Veïns de Sant Antoni de la Rampinya, representats per l’advocat berguedà Climent Fernández.

L’origen de la nova sentència és la petició que l’entitat veïnal va fer ara fa cinc anys i mig a l’Ajuntament de Sallent demanant que obrís un expedient de protecció en relació amb ls abocaments al Cogulló, adduint que no s’ajustaven a legalitat urbanística. El consistori, però, va acordar el 18 d’agost del 2008 desestimar la petició de l’associació i les mesures que els reclamaven que emprenguessin. És contra aquest acord de denegació que els representants de la Rampinya van presentar un contenciós administratiu, davant del qual el Tribunal els ha donat la raó.

El que disposa el jutge en la resolució final és clar i contundent. Anul·la aquella denegació que va fer l’Ajuntament de Sallent, «condemnant-lo», segons la literalitat del text judicial, «a incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística»; a «ordenar la suspensió immediata del usos consistents en l’abocament i dipòsit de residu salí a la zona del Cogulló», i a requerir «a la interessada [se sobreentén que es refereix a l’empresa Iberpotash] la legalització d’aquest ús, de manera que s’ajusti a l’àmbit determinat en el planejament urbanístic vigent al municipi». La sentència encara va més enllà i exigeix al consistori sallentí que «ordeni, en resolució del restabliment de la realitat física alterada, el desmantellament del residu salí acumulat extramurs d’aquell àmbit», i a més fixa que «d’aquests actes n’haurà de donar compte a aquest Jutjat en el termini d’un mes a comptar des de la notificació ferma de la sentència, i amb una periodicitat mensual, fins a la seva completa execució». El contenciós de l’Associació de Veïns de la Rampinya era contra l’Ajuntament de Sallent, però també s’hi van sumar com a condemnades tant l’empresa Iberpotash com la Generalitat. La sentència no és ferma i s’hi podrà presentar recurs en els 15 dies posteriors a la seva notificació.

Les sentències prèvies, la base

En l’argumentari, el magistrat de l Jutjat Contenciós Administratiu número 8 hi fa constar clarament les dues sentències que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre l’any passat amb referència als abocaments al Cogulló. En aquesta exposició recorda que la primera d’aquelles sentències es referia «a la impugnació d’una modificació del planejament general que acollia les dimensions de l’actual escombrera del Cogulló», i que la segona afectava «l’autorització ambiental de l’activitat en litigi atorgada per l’administració autonòmica».

D’ambdues resolucions el magistrat en subratlla en la nova sentència que «resulten d’interès, de forma evident, als efectes de la resolució del present plet [el que ara ha resolt]». Per aquest motiu considera que és necessari «fer-se ressò d’aquells pronunciaments que, compartits en aquesta mateixa seu judicial, (…) ha de servir de punt de partida per a la resolució d’aquest plet».

Tant és així, que en els darrers apartats de l’exposició de motiu els magistrat deixa clar que parteix de la base «que l’activitat d’abocament i dipòsit de residu salí a la zona del Cogulló està mancat de llicència i que, a més, es desenvolupa contravenint les determinacions del planejament urbanístic d’aplicació, per la qual cosa és manifestament il·legalitzable quant a l’excés de superfície afectada respecte a la prevista en el planejament per a aquests usos».

Font: Regio7