[Comunicat de la Xarxa per a la Conservació de la Natura]

L’estat d’excepcionalitat de sequera que estem vivint a Catalunya és inqüestionable i des de la XCN defensem que és necessari reforçar les mesures de restriccions existents en molts dels usos de l’aigua, per tal de preservar l’abastament d’aigua de la població.

Tenint en compte això, i les noves mesures anunciades pel Govern, on s’inclou la reducció dels cabals d’emergència dels rius Llobregat, Ter i Muga, entre altres accions, des de la XCN manifestem el següent:

Els cabals ecològics són el volum d’aigua que es deixa de manera constant en el riu, amb l’objectiu de garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric. Són essencials i prioritaris per a la biodiversitat dels rius i les conques, alhora que aporten múltiples serveis ecosistèmics a la societat catalana. Per tant, és vital no disminuir-los.

La reducció d’aquests cabals pot tenir conseqüències irreparables per a la biodiversitat dels nostres rius i la qualitat de l’aigua. Cal recordar que l’arribada de l’aigua dels rius i els aqüífers al mar és elemental per al bon funcionament de tot l’ecosistema i també de l’activitat humana relacionada.

A més, diverses dades mostren l’estat desfavorable en el que es troben els rius i les masses d’aigua i, per tant, són espais fràgils on la reducció de cabal pot tenir conseqüències molt greus:

• Segons l’informe “Natura, ús o abús“, els cabals circulants condicionen directament la qualitat fisicoquímica de l’aigua i les comunitats biològiques. Per tant, l’escàs cabal circulant i l’alteració del règim hidrològic, han estat identificats com uns dels principals problemes a Catalunya per a aconseguir el bon estat dels rius.
  
• Segons dades de l’ACA, a Catalunya només un 38% de les masses d’aigua presenten un bon estat. De fet, segons l’Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya, només el 45% de rius i zones humides de les conques internes compleixen els objectius de sostenibilitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua.
  
• Segons aquest mateix informe, el 50% dels hàbitats d’interès comunitari propis d’aigües continentals presenten un estat de conservació desfavorable. De tots els hàbitats d’interès comunitari presents a Catalunya, els que corren més risc de desaparèixer, es troben majoritàriament en el cursos fluvials. La situació és encara pitjor per les comunitats aquàtiques, on quasi el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable.
  
• L’informe també diu que les aigües residuals urbanes, agrícoles i industrials provoquen problemes de contaminació en un 45% dels cursos fluvials, afectant sobretot rius poc cabalosos on s’aboquen volums importants d’aigües tractades. Si s’aplica la reducció dels cabals ecològics aquesta situació es veuria agreujada.
  
• El mateix informe destaca que en un 17% dels rius s’han detectat plaguicides d’origen principalment agrari. La reducció de cabals comporta també una menor capacitat de dilució d’alguns d’aquests contaminants, agreujant aquesta situació.
  
• Segons els models SERES-A1B, d’escenaris del canvi climàtic, que preveu un escalfament superior a 1,5ºC (RCP6.0) i s’utilitza per modelitzacions hidrològiques fins al 2050 per part de l’ACA, el cabal dels rius a Catalunya decreixerà fins a un 18,3% de mitjana.
  
• Amb tot, el canvi climàtic està afectant el funcionament dels ecosistemes i és responsabilitat de totes aplicar mesures urgents per pal·liar-ne els seus efectes. En aquest sentit, si apliquem el principi de qui contamina paga, i tenint en compte que és l’activitat humana la principal causant d’aquesta situació, no podem aplicar als nostres rius les mesures per pal·liar la sequera.

A més, cal recordar que segons els compromisos pactats a la COP15 de Biodiversitat a Montreal ara fa tot just un any, es va arribar a un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta que preveu un paquet de 23 mesures pensades per reduir la pèrdua de biodiversitat i que es comprometen a protegir un 30% dels ecosistemes terrestres, marins, costaners i oceànics, i a restaurar el 30% dels ecosistemes que ja estan degradats, abans del 2030. Tenint en compte aquest compromís, es fa molt difícil d’entendre mesures com les que s’han anunciat, que van en el sentit contrari als objectius i directrius europees i mundials.

Tenint en compte totes aquestes dades, demanem al govern que prioritzi altres mesures i no redueixi els cabals ecològics, a fi d’evitar els danys irreparables que la disminució de cabals pot comportar.

A la vegada demanem la creació i execució d’un Pla de Sequera per a la biodiversitat, que pugui ajudar a mitigar les conseqüències d’aquesta situació excepcional a la biodiversitat.